La Constitució espanyola (article 148.1.22) i l'Estatut de Catalunya (article 164) atorguen al Govern de Catalunya la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública i l'ordenació de les policies locals. Aquesta competència està desenvolupada a la Llei 16/1991 de les policies locals de Catalunya.
El marc legal determina que tots els municipis de més de 10.000 habitants tenen la potestat, que no l'obligació, de crear un cos de policia local. Actualment, tots els que superen aquesta població tenen policia local i algun altre de més petit, per autorització excepcional del Departament, també. Així, dels 947 municipis que té Catalunya, 213 tenen policia municipal, amb més d'11.000 policies que donen servei directe a una població de més de 5 milions d'habitants, el 73% del total català, tot i que només és present en els nuclis principals de població, és a dir, en el 20% del territori català. S'ha passat de 162 policies locals l'any 1983 a 213 el 2011, amb un increment del 31,48%.
L'àmbit d'actuació de les policies locals és constituït pel territori del seu municipi. Només poden actuar fora del seu àmbit territorial en situacions d'emergència i amb l'autorització prèvia de les autoritats competents, donant compte d'aquestes actuacions al Departament titular de les competències en matèria de seguretat pública.
Cada policia local és un cos únic, sota la direcció superior de l'alcalde o alcaldessa, tot i que el comandament directe l'exerceix el cap del cos que és el comandament policial de major graduació.
El desplegament territorial
La diferència de població entre els municipis catalans configura un escenari de les policies municipals molt plural i diversificat. Determinats municipis compten amb cossos policials amb només 4 o 5 agents, mentre que la Guàrdia Urbana de Barcelona té al voltant de 3.000 agents.
El model de desplegament territorial de la Policia de la Generalitat és d'àmbit supramunicipal, en demarcacions comarcals dependents de regions policials. Aquesta organització permet concentrar determinats serveis en els principals municipis catalans i des d'aquestes bases desplegar els serveis a la resta del territori.
El desplegament ha configurat un model d'implantació policial diferent segons els municipis. Així, alguns municipis tenen comissaria de la Policia de la Generalitat i de la Policia local, altres només de la Policia local, altres només de la Policia de la Generalitat i uns darrers no tenen base operativa de cap policia i els serveis de seguretat són assolits per la Policia de la Generalitat des de la comissaria més propera.
Delimitació de funcions
El sistema de seguretat pública català incorpora importants estratègies de coordinació ja que el model de desplegament territorial comporta com a prioritat implementar instruments, procediments i mètodes de coordinació policial, tant operativa com d'informació.
L'any 1996 el Departament d'Interior i la Federació de Municipis de Catalunya, en el marc de la Comissió de Coordinació de la Policia de Catalunya, avui Comissió de Policia de Catalunya, van subscriure un acord en què s'especificava les funcions de cada cos policial:
- La Policia de la Generalitat és la policia de seguretat de Catalunya a les ordres del Govern de Catalunya.
- Les policies locals estan en condicions de contribuir, segons les seves capacitats organitzatives i funcionals, a les finalitats generals del sistema català de seguretat i policia.
- Els dos punts anteriors obliguen a una delimitació funcional i de serveis entre els cossos policials presents en el municipi, d'acord amb les competències de les administracions respectives.
- Sistemes d'informació mútua i de coordinació policial horitzontal.
- La Policia de la Generalitat és la responsable de prestar serveis centrals, bàsics i imprescindibles per al funcionament del conjunt del sistema, i de subministrar a les policies locals el suport logístic que faci possible la integració d'aquestes en el sistema global.
